L’FCRI: 35 anys fomentant la ciència i la tecnologia a Catalunya
La Fundació vol fomentar la recerca i la innovació per impulsar la cultura i vocacions científiques mitjançant la comunicació i la transferència de coneixement de la recerca més avançada.
Recerca amb visió de futur
La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) és una entitat privada nascuda el 1986 amb l’objectiu de fomentar la recerca i la innovació entre la societat per impulsar la cultura científica, les vocacions cientificotècniques, la relació publicoprivada i l’emprenedoria en aquest àmbit. Així, l’FCRI facilita la comunicació entre la societat, el sistema català de recerca i innovació i el teixit productiu per incrementar l'interès ciutadà per la ciència i la tecnologia.
La seva missió és esdevenir un referent en el coneixement i enfortiment de les estructures d’R+D+I a Catalunya. Els principals àmbits on desenvolupen la seva activitat és la comunicació i disseminació científica, la creació de vocacions i formació STEM, i facilitar la transferència de coneixement de la recerca més avançada cap a les empreses i l’anàlisi i prospectiva del sistema d’R+D+I, incloent-hi la part tant pública com privada.
“La seva missió és esdevenir un referent en el coneixement i enfortiment de les estructures d’R+D+I a Catalunya”
Aquest mateix any, l’FCRI ha aprovat, per consens dels seus patrons, el seu Pla Estratègic per al període 2021-25. Tal i com explica el director general de l’FCRI, Jordi Portabella, en la mirada posada en els propers anys la Fundació “vol aprofundir el seu paper com a agent valuós, versàtil, d’adaptabilitat àgil i de referència en el coneixement i enfortiment de les estructures d’R+D+I a Catalunya”.
En aquest sentit, Portabella assegura que Catalunya és un exemple d’èxit en l’àmbit de la recerca científica: “Tenim un bon sistema de coneixement i recerca, tant si el mirem per ell mateix, com si el comparem amb el d’altres països de la Unió Europea. Tenim un sistema de recerca eficient, i això ens permet captar molts fons competitius tant a la Unió Europea com a l’Estat espanyol. Tanmateix, cal augmentar les inversions públiques i privades i rejovenir les plantilles de PDI per mantenir aquest paper tan destacat que tenim en l’actualitat a nivell europeu”. A més, explica que la base de la seva recerca es continua trobant a les universitats, ja que representa el 60% del total. Però els centres de recerca també són molt notoris i la recerca empresarial, tot i que de mida majoritàriament de PIME “també es defensa prou bé, sobretot pel seu dinamisme a l’hora de crear start ups”.
L’activitat de l’FCRI
La Fundació té tres seccions d’activitat: Vocacions Científiques, Disseminació i Comunicació, i Innovació. Cadascuna d’aquestes seccions desenvolupa diferents programes, dins dels quals s’engloben un ampli espectre d’activitats, projectes i subprogrames.
La secció d’activitats de Ciència i Vocacions Científiques cerca impactar en el foment de vocacions cientificotècniques actuant en el marc de l’ensenyament a les escoles. Amb aquesta secció, la Fundació aporta una oferta sistemàtica d’activitats a les escoles que, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació “la Caixa” i les universitats catalanes, entre d’altres entitats i agents, vol sistematitzar la presència de la ciència a les aules, per tal de revertir la tendència decreixent de les vocacions STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeries i Matemàtiques) a Catalunya.
Adreçades a professors i estudiants de primària, ESO i batxillerat d’arreu Catalunya, les activitats de Ciència i Vocacions Científiques fomenten el mètode científic, l’experimentació, la curiositat intel·lectual i la capacitat de resoldre problemes. Alhora, Ciència i Vocacions Científiques aporta un espai de debat, bones pràctiques i recomanacions sobre l’ensenyament de la ciència per a responsables d’equips educatius i mestres.
Aquesta secció desenvolupa diversos formats d’activitats: els tallers d’innovació docent Open STEAM; les Escoles d’estiu per a docents; el programa Petits Talents Científics —en col·laboració amb l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona— i la Fundació “la Caixa”; el programa Amgen TransferCiència d’actualització de coneixements científics per a professors de secundària (finançat per la companyia biotecnològica Amgen); i el programa “Joves, ciència i ètica”, amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació “la Caixa”.
Igualment, es desenvolupa el projecte STEMarium, una plataforma web intel·ligent de recursos educatius per a millorar l’ensenyament STEM a les escoles, una iniciativa amb el suport del Departament d’Educació i la Fundació “la Caixa” i la col·laboració del Centre de Recerca per a la Educació Científica i Matemàtica (CRECIM-UAB).
L’àrea de Disseminació i Comunicació desenvolupa formats de transmissió del coneixement d’alt impacte, presencials i en línia, per crear cultura científica a la societat catalana. Aquesta secció de l’FCRI organitza accions de disseminació científica d’ampli abast, com ara la Setmana de la Ciència, els Premis Nacionals de Recerca, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, o l’EspaiCiència, amb Fira de Barcelona. Igualment, porta a terme campanyes anuals de comunicació científica en formats innovadors, des de les entrevistes via web a l’explotació del potencial disseminador de les xarxes socials i el turisme científic.
L’àmbit de treball de la Innovació vol sensibilitzar la indústria sobre la cooperació publicoprivada, a través de projectes per l’actualització i transferència de coneixement procedent de la recerca a l’empresa, que siguin col·laboratius o des del mentoratge, tot fomentant l’emprenedoria basada en l’R+I.
D’altra banda, l’FCRI fomenta el paper estratègic de la dona en el sistema de recerca i innovació i crea espais de comunicació entre científics i empreses, a través del matching de línies de recerca i interessos, amb programes com ara els Cafès de la Recerca i els ajuts de Doctorat Industrials , impulsats per la Secretaria d’Universitats i Recerca.
Igualment, el seu servei d’Anàlisi i Prospectiva de la Ciència connecta els sectors acadèmic i productiu a través de la gestió del coneixement i l’anàlisi de dades. Mitjançant plataformes com ara Compàs o Som Recerca fa un seguiment global de l’entorn d’R+D+I tant d’actualitat com de dades i indicadors, convertint la informació en coneixement útil per als gestors i decisors de recerca i innovació pública i privada. D’altra banda, treballen la informació científica i tècnica per elaborar productes i serveis que ajudin a valoritzar la recerca i impulsar la transferència, com el que serà el primer informe de l’estat de la recerca a Catalunya, que presentarem properament.
La col·laboració publicoprivada, la clau per enfortir la cultura científica
L’estreta col·laboració entre administracions públiques i empreses privades ha permès a la Fundació teixir consensos robustos per tirar endavant els seus projectes. Actualment l’FRCI treballa amb una cinquantena d’empreses de sector diversos que donen suport a diferents iniciatives, tal i com detalla Portabella: “Afortunadament, la Fundació, a més del sector públic, també té bona relació amb la part privada, on una cinquantena d’empreses es relacionen habitualment amb nosaltres i entre les quals cal destacar les que formen part del Patronat. La suma de totes les col·laboracions privades dona una tipologia sectorial molt àmplia, però sí que, en general, les empreses es focalitzen a contribuir en aquells aspectes que estan més relacionats amb la seva activitat”.
Un bon exemple és la 3a edició de #100tífiques d’aquest darrer febrer, en què la Fundació va dur 452 investigadores del món de l'empresa, centres de recerca i universitats a 483 escoles catalanes, un macroacte virtual per fomentar les vocacions cientificotècniques entre les nenes i nens de les nostres escoles, en concordança amb el "Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència". En aquest acte va comptar amb participació pública, fundacions i empreses privades, sobretot de l’àmbit de la salut i tecnològic.
La recerca científica en dades
La plataforma en línia Compàs crea, identifica, aglutina i divulga la informació rellevant i tendències en recerca pública i privada a Catalunya; i monitoritza i ofereix la informació en formats que facilitin la presa de decisions dels professionals del sistema de recerca i innovació.
Es tracta d’un instrument d’impuls a l’emprenedoria de base científica i tecnològica que permet oferir, en clau de sistema, informació de forma agregada i estructurada als emprenedors científics i tecnològics, mitjançant un repositori digital consultable en línia. El projecte rep la col·laboració amb les universitats catalanes de la Xarxa d’Emprenedoria Universitària, amb el suport de les seves oficines d’emprenedoria.
A més, des de la seva web, i mitjançat la plataforma Compàs, l’FCRI ofereix un exhaustiu repositori informatiu sobre la recerca científica en la lluita contra el coronavirus SARS-CoV-2. Les seves informacions i recursos conformen una àmplia i actualitzada visió de l’estat de la recerca i l’evolució de la pandèmia.
L’FCRI també disposa de SOM Recerca, un portal que facilita l’accés i la interpretació d’un ampli ventall d’indicadors sobre l’activitat R+D+I a Catalunya, així com del context econòmic general d'Europa. Tots els indicadors es presenten relativitzats a Catalunya i constitueixen la base de l’Informe sobre l’Estat de la Ciència a Catalunya, un anàlisi anual elaborat en base als continguts del portal en el context europeu i la seva corresponent valoració des d’una perspectiva plural.
Pel que fa al sector agroalimentari, en el període 2017-2019 es van publicar 9.510 documents en ciències agroalimentàries i forestals, la qual cosa representa el 19,2% de la producció científica a Catalunya. A nivell d’innovació, el sector agroalimentari i forestal és un dels set àmbits sectorials líders inclosos a l'estratègia d'especialització intel·ligent de Catalunya; és present en vuit dels 24 clústers de Catalunya; i té més de 160 start ups que desenvolupen serveis i productes innovadors. Qualitativament, hi ha una desena llarga d’investigadors i investigadores que han signat papers que estan situats entre 1% dels més citats mundialment en la seva especialitat.
“A nivell d’innovació, el sector agroalimentari i forestal és un dels set àmbits sectorials líders inclosos a l'estratègia d'especialització intel·ligent de Catalunya”
“Cafès amb la Recerca”, un punt de trobada entre la recerca i l’empresa
El Programa “Cafès amb la Recerca” són un punt de trobada àgil entre entitats de recerca, empreses i inversors per trobar possibles vies de col·laboració. La idea és apropar els agents públics i els privats dins la societat del coneixement. Es realitzen tant en format presencial com per webinar.
Destaca en aquest projecte la col·laboració amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), amb el qual l’FCRI desenvolupa un programa per donar a conèixer al sector agroalimentari la recerca capdavantera que es fa a Catalunya i que poden aportar innovacions i una mirada que faci reflexionar a les empreses sobre l’oportunitat d’incorporar aquest tipus de tecnologia a les seves empreses. Alguns exemples són les trobades sobre nanotecnologia, o el dedicat a l’exploració i oportunitats de l’aplicació de la fotònica amb el suport de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
Amb aquest programa, la Fundació porta les tecnologies i camps de recerca de frontera del nostre temps a diferents sectors i directament a les empreses, per tal que les puguin implementar als seus processos si ho consideren oportú.
A banda dels Cafès, un format que ja s’ha convertit en un referent, també s’organitzen trobades de major abast. Un exemple d’això és la jornada multisectorial en format virtual Nanoday 2021, coorganitzada per l’FCRI, ACCIÓ i la Cambra de Comerç de Barcelona, en què més de 30 empresaris, directius i investigadors en nanociència i nanotecnologia del sector públic i privat, van exposar el passat 16 d’octubre les últimes tendències, reptes empresarials i aplicacions en el mercat. L’acte va constar d’una sessió plenària i quatre taules sectorials en paral·lel, que van analitzar les aplicacions, reptes i impacte de la nanotecnologia en els sectors de l’alimentació, salut, cosmètica i aigua.