Normalment els primers símptomes es presenten a la primavera, durant la floració i brotació, i es localitzen amb freqüència a la zona mitjana de l'arbre, tant a la perifèria com a l'interior de la copa. Les flors, brots tendres i fruits joves són els òrgans més sensibles de la planta i on normalment s'inicien les infeccions. També entra per les flors en les refloracions que es van produint durant la primavera, estiu i tardor i per les ferides provocades per les pedregades, poda, i altres traumes mecànics produïts a l’arbre. Un cop dins la planta, si les condicions són favorables, el bacteri avança de forma sistèmica i la infecció progressa a gran velocitat colonitzant les fulles, branques secundàries i principals, el tronc i fins i tot les arrels.Depenent del moment d'observació és possible apreciar uns o altres símptomes. Alguns dels símptomes més característics són els que es detallen a continuació:

• Marciment i posterior ennegriment de flors i fruits recent quallats.
• Marciment de brots i posterior ennegriment. Primer es tornen marrons o vermellosos i es corben en forma de gaiata de pastor.
• Enfosquiment de fulles, que acaben tornant-se marrons o negres. No es desprenen del brot i sovint tenen un aspecte més brillant del normal.
• Exsudats en forma de gotes transparents, blanquinoses o groguenques que apareixen als pecíols de les fulles, als brots tendres o bé als fruits.
• Envermelliment de vasos interns que s’observa al tall.
• Xancres en fusta, tant en branques com en tronc.
• Assecament parcial o total de branques i mort final de l’arbre.

Per estacions

Primavera:

Estiu:

Tardor:

Hivern:

Per especies

Codonyer:

Perera:

Pomera: