 |
Malbaratament Alimentari - Núm. 1
23/09/2025
|
|
|
|
| Prevenció i reducció del malbaratament |
|
|
|
|
|
|
|
| |
 La UE establece nuevos objetivos de reducción de desperdicio de alimentos |
| |
| La Unió Europea ha aprovat normes que obliguen els estats membres a reduir el malbaratament alimentari abans del 31 de desembre de 2030: un 10 % en el procés i fabricació d’aliments i un 30 % per càpita al comerç minorista, hostaleria, serveis de menjador i llars, respecte de la mitjana anual del període 2021-2023. També se’ls exigeix establir mecanismes perquè els agents econòmics identifiquin i facilitin la donació d’aliments no venuts però aptes per al consum humà. |
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
| |
| España logra su mínimo histórico en desperdicio de alimentos |
| |
| El malbaratament alimentari a Espanya va caure un 4,4 % el 2024, assolint el mínim històric des que hi ha registres (2016). Segons l’Informe anual del MAPA, els llars en són el principal motor de canvi, amb gairebé 49 milions de quilos o litres menys llençats. La nova Llei de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari ha estat clau per consolidar aquesta tendència cap a un consum més eficient i sostenible. |
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
| Kombucha a partir de hollejos y lías del vino con cualidades saludables |
| |
| S’ha creat una nova kombutxa a partir de la brisa i mares de vi, que manté el caràcter pre i probiòtic de la beguda i incorpora compostos antioxidants i antiinflamatoris propis del vi. El desenvolupament és obra del grup LabFAS del CEBAS-CSIC, que obre així una via innovadora i sostenible per valoritzar els subproductes de la vinificació. |
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
| La indústria camaronera mundial genera un volum significatiu de subproductes, com ara caps i closques, que sovint representen fins al 50% del pes total. Tradicionalment considerats un residu, aquests materials són en realitat una font rica en proteïnes, lípids i compostos valuosos. Un recent estudi científic explora una via innovadora per aprofitar-los: la fermentació controlada per desenvolupar un producte de valor afegit amb notables beneficis per a la salut humana. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| La nordamericana Oolie, filial d’HBF Foods, aprofita ous «imperfectes» de petites granges ecològiques per elaborar iogurts i salses cremoses sense lactis que aporten 11 grams de proteïna per ració i no requereixen farcits ni espessidors. Aquesta innovació redueïx el malbaratament, resol la volatilitat de preu dels ous i respon a la demanda de productes d’etiqueta neta aptes per als intolerants a la lactosa. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
| Desarrollada en la USC una alternativa innovadora para fabricar films biodegradables a partir de la piel de pescado |
| |
| S’ha creat un film biodegradable a partir de gelatina obtinguda de la pell de tonyina, mitjançant una metodologia innovadora amb dissolvents eutèctics que redueix costos energètics i evita químics agressius. El desenvolupament s’ha dut a terme a la Universidade de Santiago de Compostela (USC) dins del projecte ILFISH, oferint una alternativa sostenible per valoritzar subproductes marins i substituir plàstics convencionals. |
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
| El projecte europeu NEWFEED ha demostrat que subproductes agroalimentaris com la raspa del raïm, la pela de taronja i la sansa d'oliva poden transformar-se en pinsos sostenibles i de proximitat per a remugants i aus. Coordinat per AZTI i amb participació d’entitats de quatre països mediterranis, el consorci ha validat processos innovadors que milloren la digestibilitat i el perfil nutricional d’aquests residus, reduint costos de gestió i reforçant l’economia circular al sector agroramader. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| S’han elaborat extractes rics en polifenols a partir de residus agrícoles com la pell de ceba vermella, les fulles d’endívia i les podes de vinya i d’olivera, que han demostrat propietats fotoprotectores i antiinflamatòries en models tridimensionals de pell humana. Aquesta recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte europeu Phenolexa per part del centre tecnològic Eurecat. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| S’ha desenvolupat un mètode sostenible per extreure antioxidants de les fulles de l’olivera emprant dissolvents supramoleculars verds, una combinació d’àcid caprílic, etanol i aigua, que permet optimitzar l’extracció i assegurar l’estabilitat dels compostos antioxidants. Aquesta tecnologia de la Universidad Politécnica de Madrid ofereix una alternativa als dissolvents convencionals i permet valoritzar residus de poda d’olivera com a matèria primera d’interès industrial. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| El projecte europeu Bio4UP, que començarà el gener de 2026, desenvoluparà tecnologies basades en biochar dins d’una estratègia de residu zero per valoritzar residus orgànics i reduir emissions. Mitjançant enfocaments biotecnològics i catalítics, combinarà la digestió anaeròbia, la purificació de biogàs i la conversió de CO₂ en combustibles, així com l’obtenció de biopesticides i bioestimulants. La iniciativa està impulsada per un consorci europeu i llatinoamericà que integra recerca i indústria per avançar cap a una bioeconomia circular alineada amb el Pacte Verd Europeu i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| El projecte OliveNADES ha desenvolupat un procediment pilot per extreure polifenols bioactius de l’alperujo mitjançant dissolvents naturals sostenibles (NADES), obtenint compostos amb aplicacions nutracèutiques i conservants. La iniciativa, liderada per l’Institut de la Grasa (IG-CSIC) amb Almazaras de la Subbética en el marc del programa COCREA, aposta per un model circular que permet també reincorporar el residu al sòl agrícola. |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| La proteïna fermentada de blat de moro, coproducte de la producció de bioetanol, ha demostrat ser una alternativa sostenible i altament digestible a la farina de soja i al gluten de blat de moro en pinsos per a juvenils de llobarro europeu. L’estudi, dut a terme pel CIIMAR-UP i publicat al Journal of the World Aquaculture Society, confirma que aquest ingredient manté el creixement i la salut intestinal dels peixos, reforçant la integració de coproductes bioenergètics en l’aqüicultura dins d’una bioeconomia circular. |
|
|
| |
|
|
|
|
| Publicacions científiques |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya l’any 2024: Quantificació, impacte social, econòmic i ambiental.
Data publicació: 01/05/2025
Autor: CREDA, UPC, IRTA |
| |
| L’estudi sobre el malbaratament alimentari a les llars de Catalunya el 2024 mostra que una gran part dels aliments es descarten abans de ser cuinats, especialment fruita, verdura, llegums, pasta i arròs. Les causes principals són la caducitat i l’aspecte físic dels aliments, sovint lligades a una planificació ineficient o hàbits de consum. El malbaratament té un impacte rellevant a escala social, econòmica i ambiental, ja que representa una pèrdua important de recursos que podrien alimentar una part significativa de la població vulnerable i comporta emissions, ús d’aigua i consum de sòl. Les mesures preventives més comunes entre els consumidors són la planificació dels àpats, l’organització del rebost i l’aprofitament de les sobres, mentre que hi ha una percepció esbiaixada sobre la quantitat real malbaratada. Els aliments com la carn, el cafè i el peix generen els impactes ambientals més greus, i les dades evidencien la necessitat d’impulsar polítiques i accions per reduir el malbaratament alimentari des de la llar fins al conjunt de la cadena alimentària. |
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
