Experiències

Soc la Maria Adela Tomàs Ferré, d’Amposta. Vaig estudiar Relacions Laborals a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona. Durant sis anys vaig treballar en una assessoria, en la qual vaig posar en pràctica els coneixements adquirits i vaig compaginar la feina d’oficina amb la feina a l’explotació agrària familiar.

Soc filla i neta de pagesos, per això no vaig dubtar davant la decisió de canviar de feina i dedicar-me exclusivament a l’agricultura. L’explotació familiar és d’arròs, i amb aquest conreu em vaig incorporar el 2015. Actualment treballo una mica més de 20 hectàrees. En posteriors convocatòries de competitivitat vaig adquirir maquinària innovadora que m’ha permès optimitzar les feines de sembra i recol·lecció; en conseqüència, vaig poder augmentar la base territorial. La tradició agrícola s’ha estès al meu germà i els meus nebots, que també es dediquen al conreu de l’arròs.

La configuració actual del delta de l’Ebre conjuga l’activitat agrària amb la conservació de la biodiversitat. Aquesta simbiosi fa possible mantenir una de les reserves naturals més importants de la mediterrània, en perill de desaparèixer per la seua fragilitat davant dels fenòmens produïts pel canvi climàtic.

Per acabar, vull destacar que el paper de les dones al delta de l’Ebre ha estat fonamental en el seu desenvolupament. Les dones sempre han participat en les feines del conreu de l’arròs, però amb la tecnificació del camp van quedar en un segon pla.

Actualment, la presència de les dones dedicades al cultiu de l’arròs als espais de decisió del Delta és quasi inexistent. En aquest sentit, cal dir que no és un problema intern de família o d'empresa, sinó que és un problema social, de visualitzar, legitimar i tenir en compte una manera de fer i uns aspectes en què els homes prenen les decisions. Això és el que em va portar a fer el pas i entrar a formar part del Consell Rector de la Cambra Arrossera del Montsià, una institució amb 90 anys d’història i de la qual m’enorgulleixo de dir que soc la primera dona en tots aquests anys de formar part del Consell Rector.

Soc l’Alba Ferrer Sala, de Valveralla, municipi de Ventalló (Alt Empordà). Provinc d’una família amb tradició pagesa de diverses generacions.

Vaig estudiar un cicle formatiu de l’àmbit informàtic, però un cop vaig començar a treballar vaig veure que no podia estar en una oficina, i que el que m’agradava era estar a l’aire lliure i dedicar-me a la feina que feia la meva família: l’agricultura.

M'he instal·lat en una explotació amb activitat agrícola i ramadera: fruita dolça, cereal, engreix de porcí i, seguint el relleu generacional de l’explotació familiar, també una activitat complementària de turisme rural. He entrat com a sòcia a Can Deri, SCP, juntament amb els meus pares. Per poder adequar i modernitzar la meva explotació, vaig sol·licitar l’ajut de primera instal·lació de jove agricultora. Amb aquest ajut vaig poder cobrir les despeses necessàries per poder executar el meu Pla d’empresa. Per fer-la més competitiva i eficient, vaig demanar un ajut de millora a la competitivitat en les explotacions agràries, amb el qual vam augmentar la superfície de poma; un ajut de mitigació per adequar-nos a la normativa de dejeccions amb la compra d’uns aplicadors de purins, i un ajut de diversificació per instal·lar plaques fotovoltaiques per fer més eficient el turisme rural.

A més a més de l’ajut, he realitzat un itinerari formatiu a l’Escola Agrària de l’Empordà del DAAC que m’ha permès tenir més coneixements tant de gestió empresarial com tecnològica adequada la meva explotació.

Actualment, la meva explotació de fruita dolça té 7,21 hectàrees de poma, 27,44 ha de conreus herbacis, amb quasi la meitat de la superfície de regadiu, i 1.316 porcs d’engreix en règim d’integració. I amb l’activitat complementària tenim una activitat de turisme rural, Can Centena, a Vilamacolum.

Fa un temps em vagi fer sòcia de l’Associació de les Dones del Món Rural, ja que trobo que és molt important que es doni visibilitat a la feina de la dona en aquest món. La meva idea per al futur de l’explotació és aconseguir fer-la al màxim sostenible possible.

Hola, soc l’Arnau Sabaté, de Vandellòs. Vinc de pagesos, botigueres, fusters; iaies i iaios que, a més de la seua feina, sempre van treballar la terra. Vaig estudiar Ciències Ambientals, i he treballat de tot; fins i tot, alguna vegada, d’ambientòleg. Al voltant dels 30 anys, amb la meua dona, la Lídia, vam decidir que incorporar-me a l’activitat agrària de manera professional era el que volíem per viure i guanyar-nos la vida.

A l’Almadrava (Baix Camp), teníem una finca familiar de quatre hectàrees: oliveres, garrofers i un bocí de bosc, a tocar de la mar. En aquest tros vam dibuixar el nostre projecte: una granja de pollastres ecològics. Pollastres de raça penedesenca, criats seguint els principis de la ramaderia ecològica i intentant ser al més respectuosos possible amb el nostre entorn social i ambiental. La granja funcionaria en la seua totalitat amb l’energia autoproduïda per plaques solars. Comprem el que necessitem en negocis del nostre entorn i/o cooperatius i fem ús de la banca ètica i/o cooperativa.

Vam visitar pagesos i ramaders que ja feia anys que es dedicaven al sector, vam buscar assessorament tècnic, vam fer i desfer números, vam demanar pressupostos aquí i allà, vam jugar fins a superar la gimcana divertidíssima de la paperassa. Amb l’ajuda d’IDETSA, el viver d’empreses de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, vam concretar el pla d’empresa. Quan el cercle ja quadrava, vaig demanar l’ajuda de primera instal·lació com a jove agricultor i el de millora de la competitivitat de les explotacions agràries. Amb aquesta aportació econòmica podíem engegar el nostre projecte. Vam construir-nos galliners i polleres, vam fer plantar les sitges del pinso i els dipòsits d’aigua, vam poder tancar el perímetre de la finca...

Ara mateix tenim una granja amb capacitat per a 2.000 pollastres. Fem tot el procés de cria i distribució dels pollastres; els entrem amb un dia i, al cap de quatre mesos, els servim a botigues, restaurants i particulars del país. Venem tots els nostres productes amb marca pròpia, AVIAT. A més dels pollastres, també portem set hectàrees, principalment de garrofers i d’oliveres; dels olivers, en fem el nostre propi oli, que venem al detall. Trobareu més informació sobre naltros al web - www.aviat.cat o al nostre perfil d’Instagram, https://www.instagram.com/pollastresaviat/. També ens podeu visitar i conèixer de primera mà com treballem (www.aviat.cat/visita-ns).

Cinc anys després de començar l’aventura, pel camí, ha arribat el Noah, i tot és una mica més guapo. I seguim al ball, que no és poca cosa, volent guanyar-nos la vida com a pagesos.

Soc la Clara Ballarà Sampera, de Cardona (Bages), i les meves arrels son pageses i ramaderes.

La meva primera opció va ser estudiar un grau en Educació Primària a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però quan vaig acabar els estudis i, amb la jubilació del meu pare en vista, vaig considerar continuar amb l’activitat familiar, una idea que sempre m’havia atret. Per això vaig decidir formar-me fent un cicle en Gestió i Organització d’Empreses Agropecuàries a l’Escola Agrària del Solsonès.

A la nostra explotació ens dediquem a la ramaderia bovina extensiva. El meu pare va ser un dels pioners a produir en ecològic i jo he continuat amb aquest sistema productiu.

El 2015 vaig sol·licitar l’ajut d’incorporació com a jove agricultora i un ajut a la competitivitat per l’abastiment de punts d’aigua, construcció de cornadís, adquisició de menjadores i de maquinària. Aquestes inversions em van ajudar a optimitzar la gestió de la finca i a facilitar el maneig de l’explotació de manera que em permetés dur a terme algunes tasques sense haver de menester ajuda.

Actualment tenim un ramat de 40 vaques i engreixem els nostres propis vedells. Tota l’alimentació es basa en la pastura i els cultius farratgers que es fan a la finca mateix, i en cereals que adquireixo a l’explotació limítrof dels meus cosins, que també fan producció ecològica.

L’activitat que duc a terme no només m’aporta una producció sinó que em permet tancar completament el cicle, ja que faig una gestió forestal i mantinc un equilibri en la pastura de sotabosc, cosa que es tradueix en una activitat amb una petjada de carboni ínfima.

Soc el Josep Gregori Borrell. Vaig néixer a Vilamajor d’Àger (Noguera). He crescut en una família pagesa i ramadera, que estima els valors de la terra i que treballa per cuidar les nostres contrades.

Vaig graduar-me en Enginyeria Agrària i Alimentària a la Universitat de Lleida i vaig fer el màster en Enginyeria Agronòmica (interuniversitari). Un cop finalitzats els estudis vaig decidir incorporar-me a l’explotació familiar.

Sempre he considerat que aquest era el meu espai, el lloc on volia viure i treballar, on volia projectar el meu futur professional i personal per seguir el treball que els pares i els padrins han anat cultivant al llarg dels anys. Un llegat que ens connecta al passat i que alhora és el fruit del present.

Ens dediquem al conreu de cereals i a la ramaderia ovina. I ho fem pensant en la necessitat de proveir de bons aliments i de carn de qualitat la nostra societat. Cuidar els camps i els animals és la millor manera de mantenir viu el nostre entorn.

Per això, intento seguir el camí traçat fins ara per continuar fent créixer els nostres cultius i ramat. El sector primari és indispensable i entre tots hem de garantir el seu futur.

El meu Insram és: josepgregorii.

Soc la Veronica Vega, del petit poble de Sant Joan Samora, al municipi de Sant Llorenç d’Hortons. Vaig estudiar Administració d’Empreses i vaig estar treballant al departament comercial d’una multinacional fins que van traslladar l’empresa i em vaig quedar a l’atur.

En la recerca d’una nova feina, les condicions de treball, amb horaris molt amplis, precarietat i sous baixos, em van fer valorar la possibilitat d’engrandir la petita explotació familiar de vinya i olivera i instal·lar-me com a pagesa.

Per fer viable el projecte, he aprofitat l’ajut de primera instal·lació de joves per a la compra de terres i un ajut de competitivitat per a la compra d’un tractor i una atomitzadora que m’han permès treballar totes les terres que he anat afegint a l’explotació.

Per a tota la tramitació vaig comptar amb l’assessorament i l’atenció d’una entitat col·laboradora i de l’Oficina Comarcal del DACC a l’Alt Penedès.

Quant a la producció, vaig optar per l’agricultura ecològica i de proximitat. Durant la pandèmia, i per donar sortida al raïm, vaig iniciar l’elaboració i embotellament del meu propi vi, i també de l’oli, que ens comercialitzem directament.

Amb aquests productes participem en la iniciativa Agroecosamora, que podeu trobar al web www.agroecosamora.com i també a Facebook i Instagram.

Soc el Xavier Ferro Falgueras, biòleg en l’especialitat d’ecosistemes i biodiversitat.

Natural del Pont de Muntanyana, a cavall entre el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça. De ben petit, pasturant per prats i muntanyes de la serra del Montsec, aprenc l’ofici de pastor de la mà del meu avi i adquireixo un coneixement profund de la zona.

El 2019 vaig decidir incorporar-me a l’activitat agrària com a apicultor sol·licitant l’ajut de primera instal·lació de jove agricultor i l’ajut de millora a la competitivitat de les explotacions agràries. Gràcies a aquests dos ajuts, gestionats des de l’Oficina Comarcal del Pallars Jussà, he pogut comprar les arnes, els quadres i bona part de l’equipament necessari per engegar el meu projecte empresarial i de vida.

Finalment, unint coneixements tècnics, experiència i els ajuts de la PAC, he pogut convertir la meva passió per les abelles en una professió, amb la gran sort de fer-ho en l’entorn on he nascut i pel qual tinc una profunda estima i respecte.

He creat l’empresa Apiferro, a través de la qual comercialitzo la mel crua del Montsec, pura 100%, sense cap procés de transformació, per mantenir intactes totes les seves propietats. A més, ofereixo experiències personalitzades en plena natura i amb vistes al congost de Mont-rebei. Això em permet donar a conèixer el meravellós món de les abelles i el paper que exerceixen en l’ecosistema. Ofereixo la possibilitat de ser apicultor per un dia ensenyant el rusc i les abelles de ben a prop i finalitzo l’experiència amb un tast en plena natura dels diferents tipus de mels que obtinc durant l’any, acompanyat amb productes del territori.

Per a més informació podeu trobar-me a les xarxes:
Web: www.apiferro.cat
Instagram: apiferro@melcruadelmontsec
Facebook: Apiferro – Mel Crua del Montsec

Soc l’Anna Paüls Solans de Corbins (Segrià) i provinc d’una família amb tradició pagesa de diverses generacions.

Vaig estudiar Sociologia a Barcelona i un cop acabada la carrera vaig marxar fora per aprendre francès. Després de formar-me i veure món, vaig decidir tornar a casa i dedicar-me a la feina que havia viscut des de ben petita dins la meva família: ser pagesa.

M'he instal·lat en una explotació de fruita dolça, seguint el relleu generacional de l’explotació familiar. Per posar en marxa la meva explotació i adequar-la, vaig sol·licitar l’ajut de primera instal·lació de jove agricultora. Amb aquest ajut vaig poder cobrir les despeses necessàries per poder executar el meu Pla d’Empresa i vaig augmentar la meva base territorial. Per fer-la més competitiva i eficient, vaig demanar un ajut de millora a la competitivitat en les explotacions agràries amb el qual vaig plantar noves varietats de fruiters, vaig instal·lar reg localitzat i vaig adquirir maquinària amb innovació tecnològica.

A més a més de l’ajut, he realitzat un itinerari formatiu a l’Escola Agrària del DARP que m’ha permès agafar molt coneixement de gestió empresarial i de formació tecnològica adequada al meu projecte fructícola. Era una formació que no tenia pels meus estudis anteriors i que tampoc no em podia transferir la meva família.

Actualment, la meva explotació de fruita dolça té 8,47 hectàrees repartides entre presseguers, nectarines, pereres i pomeres, gestionades d’una manera sostenible i de protecció dels recursos naturals amb la mesura agroambiental de Producció Integrada. La comercialització de la meva fruita dolça la realitzo a través de la cooperativa de Corbins.

Sóc Francesc Xavier Carbó Quesada, de Sant Genís de Palafolls (Maresme) i provinc de família amb tradició pagesa.

A l’explotació familiar ens dediquem als cultius hortícoles. Per continuar el relleu generacional de l'explotació vaig sol·licitar l’ajut de primera instal·lació de jove agricultor, amb el qual vaig poder cobrir les despeses necessàries per poder executar el meu Pla d’Empresa i contractar una persona assalariada fixa. Per millorar-la i ampliar-la també vaig demanar els ajuts de millora a la competitivitat en les explotacions agràries amb el qual vaig construir un nou hivernacle de 6.200 m², i l’he pogut ampliar posteriorment. A més a més, he demanat l’ajut de mitigació del canvi climàtic en les explotacions agràries, per poder instal·lar estufes de biomassa per escalfar els hivernacles, i així millorar la producció durant l'hivern.

Actualment a la meva explotació de cultius hortícoles en hivernacles tinc 1,3 hectàrees, d’un total de 4,14 hectàrees que fa l’explotació, on hi cultivo tomàquet, cebes, calçots, porros, alls, patates, faves, favons i mongetes. Cal destacar que la mongeta és la mongeta del Ganxet, un producte de qualitat amb unes característiques especials i típic de la zona, amb el distintiu d’Identificació Geogràfica Protegida (IGP).

On tenim situada l’explotació, a la zona periurbana de Barcelona, ens condiciona una mica la nostra activitat per la pressió urbanística, però a la vegada ens omple d’oportunitats al tenir un gran mercat potencial de consumidors. És per això que els nostres productes, que fem d’una manera sostenible i amb pràctiques agrícoles beneficioses per al medi ambient, són molt valorats per al consumidor i els venem directament a mercat com un producte de proximitat.

I gràcies a aquests ajuts amb fons FEADER (Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural) ens ha permès millorar l’explotació de producció familiar en una zona complicada per desenvolupar l’activitat agrària, com és el cinturó de Barcelona, produint un producte de qualitat per realitzar una venda de proximitat a tota aquesta zona metropolitana.

Sóc Toni Beltran, d’Horta de Sant Joan. Vaig estudiar ciències químiques a la Universitat Rovira i Virgili i, posteriorment, em vaig treure el doctorat en Química a la mateixa universitat.

Després vaig estar uns quants anys en projectes d’investigació en l’àmbit ambiental i biomèdic, i, un cop esgotats els projectes, em vaig trobar amb la disjuntiva de triar entre continuar treballant en investigació a Alemanya o iniciar un projecte agrícola al meu poble natal.

Com podeu haver endevinat, em vaig decidir per la segona opció. La idea del projecte va ser tancar el cicle del nostre propi producte, les olives. Així doncs, gestiono les finques d’oliveres, en produeixo el propi oli i el venc. Per assolir això vaig incrementar una explotació d’oliveres que el meu pare jubilat mantenia en agricultura convencional arrendant més parcel·les que, en alguns casos, van requerir la recuperació d’oliveres abandonades. Actualment estic conreant 20,41 ha de oliveres i 7,80 ha d’ametllers en agricultura ecològica. L’increment de superfície de l’explotació va lligat a la transformació del producte, envasat i comercialització aconseguint per a l’explotació tot el valor afegit d’aquests processos. Per aquest motiu, vaig construir un molí ecològic a la part posterior de la casa i vaig adequar les dependències per a l’activitat d'oleoturisme. La ubicació de l’almàssera, en una casa del segle XII i amb vistes a la muntanya de Santa Bàrbara i el convent de Sant Salvador, és un atractiu més per a l’activitat turística que inclou visites a parcel·les de l’explotació amb oliveres centenàries i tast d’oli a peu de finca.

El meu projecte el vaig elaborar amb l’ajuda d’una entitat col·laboradora i el vaig gestionar amb l’Oficina Comarcal de la Terra Alta. Al Pla d’Empresa vaig preveure l’ajut de primera instal·lació de jove agricultor i un ajut de millora a la competitivitat en les explotacions agràries. Entre els dos ajuts vaig poder fer part de la construcció i equipament de l’almàssera, una plantació de 2,55 ha d’oliveres i una sala de tast per a l’activitat agroturística d’oleoturisme amb l’ajut de diversificació agrària.

Actualment disposo d'una marca comercial pròpia per a l’oli que comercialitzo, IDENTITAT EXTRA VIRGIN OLIVE OIL, i estic comercialitzant dos olis monovarietals EMPELTRE (autòctona del Bajo Aragón i Terra Alta) i PICUAL.

Si voleu conèixer més detalls del projecte o adquirir els olis, podeu visitar la pàgina web  www.identitatoliveoil.com

Soc Francesc Masana Nadal, de Pujalt (Anoia) i provinc de família amb tradició pagesa de diverses generacions.

La meva formació és d’enginyer informàtic per la Universitat Politècnica de Catalunya. Sempre he estat lligat a l'explotació familiar, junt amb el meu germà, en Pere, però no va ser fins a l'any 2018, quan el pare es va jubilar, que vaig fer el salt i em vaig instal·lar finalment aprofitant aquest relleu generacional.

A l’explotació familiar ens dediquem als cultius extensius, sobretot cereals. Per continuar el relleu generacional de l’explotació, vaig sol·licitar l’ajut de primera instal·lació de jove agricultor, amb el qual vaig poder cobrir les despeses necessàries per poder executar el meu Pla d’Empresa i contractar una persona assalariada fixa. Per fer-la més competitiva, vaig demanar un ajut de millora a la competitivitat en les explotacions agràries, amb el qual vaig comprar un tractor cerealista, i a més a més em vaig acollir a l’ajut de diversificació agrària per rehabilitar dos edificis per a dos allotjaments de turisme rural, un en la modalitat de masoveria i un altre en la modalitat de casa de poble independent.

Aprofitant la meva formació com a enginyer informàtic, hem creat una aplicació mòbil anomenada Agricolum, que funciona com un quadern de camp en línia on els agricultors tenen tota la informació de l’explotació organitzada. Gràcies a aquesta aplicació, hem guanyat el premi RuralApps (Premis Ruralapps) que distingeixen les empreses que han desenvolupat aplicacions mòbils que contribueixen a la millora dels sectors agroalimentari, forestal i pesquer i que els acosten a la ciutadania.

Actualment a la meva explotació de cultius extensius tinc majoritàriament cereals ( blat i ordi) i també oleaginoses (colza), lleguminoses (cigrons) i farratges (veça i civada). Cal destacar que els cigrons són reconeguts com el cigronet de l’Alta Anoia, un producte de qualitat amb unes característiques especials, del qual s'està intentant crear una IGP. A més a més, tinc unes quantes vaques que m’ajuden a mantenir net el sotabosc i prevenir incendis.

Finalment, la creació d’una sèrie d'allotjaments de turisme rural per diversificar l'activitat agrícola em permet un complement a la meva renda agrària i també per donar vida a un poble que està gairebé abandonat, perquè només hi viuen dues famílies

Soc la Maria Boix Goday, de Barcelona, arquitecta i arquitecta tècnica per la Universitat Ramon Llull. Soc nouvinguda al món rural, ja que no provinc de família amb tradició pagesa.

De més jove passava els estius amb la meva família a La Pobla de Segur, on vaig conèixer el meu marit. És a partir d’aquest moment que vaig decidir fer un canvi de vida, instal·lar-me al Pallars Jussà per formar la meva nova família i emprendre un nou projecte en l’àmbit ramader dedicant-me al sector del porcí ecològic combinant-lo amb alguns treballs d’arquitectura.

La idea del projecte va ser instal·lar-me en una explotació antiga de porcí del meu sogre i reconvertir-la en una explotació de porcí ecològic situada a Sarroca de Bellera. Per tirar endavant el meu projecte, vaig sol·licitar l’ajut de primera instal·lació de jove agricultora, en zona de muntanya i generant un lloc de treball assalariat fix. Per fer la transformació de la granja de porcí en producció convencional a una granja de porcí de cicle tancat en ecològic, vaig dissenyar la granja com a arquitecta i vaig demanar un ajut de millora a la competitivitat en les explotacions agràries.

L’explotació ramadera de porcí ecològic té actualment 80 mares amb cicle tancat, amb 490 porcs d’engreix i 2 mascles.

A més a més, estem participant en un projecte de Transferència Tecnològica sobre “La inclusió de farratge ensitjat a la dieta del porc ecològic” cofinançat amb fons FEADER (Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural).

Amb aquests ajuts de primera instal·lació de jove agricultora i de millora a la competitivitat en les explotacions agràries amb fons FEADER, he pogut fixar la meva residència al Pallars Jussà, zona de muntanya, amb una explotació de producció de ramaderia ecològica i creant un lloc de treball addicional.

Hola, som l’Olga Barrero Solé i el Pol Gordo i Vallès! Som dos joves emprenedors amb diferents trajectòries personals i professionals, que no venim de família amb tradició agrària i que vam decidir posar en marxa una explotació avícola ecològica. Jo, l’Olga, de Castellbisbal (Barcelona), soc enginyera agrònoma; i, jo, el Pol, de Ripollet (Barcelona), soc educador social.

El 2015 vam decidir incorporar-nos a l'activitat agrària sol·licitant l’ajut de primera instal·lació de jove agricultor/a per a la creació de la societat MAS CASTANYER, SC.

La finca de MAS CASTANYER, situada al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa, compta amb més de 5 hectàrees de terreny, de les quals mitja hectàrea és l’explotació de gallines ponedores (unes 1.300) en règim ecològic i la resta està destinada a la producció de cereal també ecològic. Produïm un ou d’excel·lent qualitat organolèptica amb un ingredient secret, l’herba que neix de la terra volcànica, una terra plena de vida i fertilitat amb abundants minerals i propietats.

Per aquesta gestió ecològica de la terra, anualment rebem els ajuts de ramaderia i agricultura ecològiques.

Volem destacar la gestió que fem de l’explotació contra l’atac de depredadors. La nostra explotació participa en un projecte europeu (www.hennovation.eu) de control de depredadors amb la introducció d’un repel·lent natural: les alpaques. Hem observat un canvi de comportament en la fauna salvatge amb la introducció de l’alpaca, sobretot amb l’eliminació de l'entrada de les guineus als patis on la gallina es mou lliurement. Per contra, els atacs de rapinyaires continuen essent una problemàtica a tractar conjuntament amb l’Administració. L’entrada de les alpaques a la granja no ha suposat cap variació en la posta ni tampoc un estrès extra per a les gallines, i l’adaptació ha sigut molt positiva. A més a més, el manteniment de l’alpaca és mínim.

Gràcies a aquests ajuts amb fons FEADER (Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural) ens ha permès la creació d'una explotació de producció de ramaderia ecològica al Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa, que ens ocupa a temps total, tot produint un producte de qualitat i de proximitat.

Podeu trobar els nostres ous a La Garrotxa i a la comarca del Vallès Occidental.

Si ens cerqueu per la xarxa, ens trobareu a al nostre web , Instagram, Facebook o YouTube

Hola, som l’Anna Boleda i el Pere Artigas! Originàriament els nostres vincles laborals s’allunyaven considerablement de les activitats relacionades amb el món agrícola. Jo, l’Anna, de Tàrrega (Lleida), m’havia format en la disciplina artística; i, jo, el Pere, de Ripollet (Barcelona), soc enginyer agrònom i havia treballat per a diferents enginyeries.

En 2013 vam decidir incorporar-nos a l'activitat agrària sol·licitant l’ajut de primera instal·lació de jove agricultor/a per a la creació de la societat LA SEGALLA, SCP, amb l’objectiu de guanyar-nos la vida amb la ramaderia i produir aliments de qualitat.

Inicialment vam fer una aportació de capital social destinat a la construcció d'unes instal·lacions ramaderes i a la compra de bestiar. Ens vam instal·lar al municipi de muntanya de l'Albiol (Tarragona), una zona molt afectada pels incendis forestals i forts vents. El bestiar el componen un ramat de cabres d'aptitud lletera i de la raça gaditana “payoya”, raça lletera que s’aprofita encara en sistemes de pastura, i que té molta capacitat d’aprofitar recursos de pastura pobra, matoll i sotabosc. Actualment l’explotació consta de 53,55 ha de pastures permanents, amb una superfície neta de 23,12 ha i un cens total de 209 cabres. Actualment, rebem l’ajut de ramaderia ecològica.

En 2016, com a segona part del projecte, vam sol·licitar l’ajut de millora a la competitivitat en les explotacions agràries per a la construcció d'un obrador de formatges al municipi veí de la Selva del Camp, on podíem tenir millors infraestructures i millors comunicacions per a la comercialització i distribució dels productes de l’explotació. En aquest petit obrador es produeixen quatre tipus de formatges i iogurts amb la certificació d'ecològics i sota la marca LA SEGALLA (una segalla és una cabreta que encara no ha parit).

Gràcies a aquests ajuts amb fons FEADER (Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural) ens ha permès la creació d'una explotació de producció de ramaderia ecològica en una zona de muntanya que ens ocupa a temps total i produir un producte de qualitat per realitzar una venda de proximitat en les comarques de Tarragona i dos dels seus grans mercats, com són Reus i Tarragona.

Estem al web - Pasturem.cat, la web dels pastors de Catalunya i tenim el compte de Twitter i Instagram LA SEGALLA: https://twitter.com/lasegalla?lang=ca&lang=ca