Preguntes freqüents



   
Preguntes Generals
El Decret 153/2019 està publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 5 de juliol del 2019 (DOGC núm. 7911). També hi podeu accedir des de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes.
En data 25 de juliol del 2019, tot i que determinats preceptes entraran en vigor de forma diferida, com ara algunes casuístiques relacionades amb la traçabilitat GPS i l’ús del conductímetre. L’entrada en vigor dels diferents articles concrets es pot consultar a la disposició final onzena del mateix text.
Els plans de gestió de les dejeccions ramaderes que s’hagin presentat a l’administració amb anterioritat al 25 de juliol del 2019 s’acabaran de tramitar conformement al Decret 136/2009.
Pots consultar si el teu municipi és a zona vulnerable o no a la pàgina web del DARP.
Aquesta restricció afecta les explotacions ramaderes que han de disposar de títol ambiental habilitant, és a dir, les que estan sotmeses a la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental d’activitats. Les explotacions d’autoconsum, i una part de les de petita capacitat, no estan sotmeses a l’esmentada llei si la dimensió està per sota del llindar mínim del seu Annex III.
Traçabilitat GPS. Tinc obligació de dur traçabilitat GPS en les aplicacions agrícoles de dejeccions?
Sí, en cas que l’aplicació sigui a més de 10 km de l’origen (en tres anys es reduirà la distància a 5 km). El Decret fixa un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar que podeu consultar a la fitxa tècnica número 19 publicada per l’Oficina de fertilització.

Traçabilitat GPS. Transport a apilament temporal
La traçabilitat GPS només és obligatòria fins al punt d’apilament.
Declaració anual. En què consisteix?
La Declaració anual és una declaració en la qual es resumeix l'origen i el destí de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats en el període comprès entre l'1 de setembre de l'any anterior i el 31 d'agost de l'any vigent.

Declaració anual. Estic obligat a presentar-la?
L’han de presentar, per mitjans telemàtics, les persones titulars dels centres de gestió i les persones titulars de les explotacions agrícoles i ramaderes que han de portar llibre de gestió de fertilitzants.

Declaració anual. Quan l’hauré de fer?
La primera declaració anual de gestió de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats s'ha de presentar dins de l'últim trimestre de 2019. S'exceptuen d'aquesta primera declaració anual les explotacions ramaderes i agrícoles que segons el Decret 136/2009 no tenien obligació de dur un llibre de gestió de dejeccions ramaderes o llibre de gestió de fertilitzants nitrogenats.

Declaració anual. Quan estarà operativa l’aplicació informàtica?
Estarà operativa a finals de setembre i s’hi podrà accedir a través del web del DARP, web de l’Oficina de fertilització i amb un enllaç dins del sistema de Gestió Telemàtica Ramadera (GTR).

Declaració anual. Substitueix la presentació del llibre de gestió de dejeccions ramaderes en Annexos I?
La Declaració anual no substitueix el llibre de gestió de dejeccions ramaderes perquè al llibre hi ha informació més de detall.

Declaració anual. En cas de ser ramader sense base agrícola, ha d’anotar a qui ho lliura i quan?
Amb el nou Decret 153/2019, el ramader ha d’anotar la identificació de l’agricultor a qui entrega (o que s’emporta) les dejeccions, la data en què es lliuren i la quantitat lliurada (en t o m3, però també en kg de N).
Llibre de fertilitzants. Estic obligat a portar el Llibre de gestió de fertilitzants?
Estan obligades a portar un llibre de gestió de fertilitzants segons el Decret 153/2019:
a) Les persones titulars dels centres de gestió de dejeccions ramaderes.
b) Les persones titulars de les explotacions ramaderes que han de disposar i aplicar un pla de gestió de dejeccions ramaderes.
c) Les persones titulars de les explotacions agrícoles d'una superfície de cultius superior a algun dels llindars següents:
  - 0,5 ha de cultius en hivernacle.
  - 2 ha de cultius a l'aire lliure d'hortícoles, de flors o de planta ornamental.
  - 3 ha de cultius de regadiu (sense considerar les superfícies dels dos ítems anteriors).
  - 4 ha de cultius de secà.
L'equivalent a més de 4 ha de cultius de secà, en el cas que l'explotació tingui una combinació de diferents tipus de cultius. A aquests efectes, es consideren les equivalències establertes a l’article 37 del Decret 153/2019.

Llibre de fertilitzants. L’he de presentar a l’administració?
Anualment han de presentar el Llibre de gestió de fertilitzants a l’administració les explotacions ramaderes d’annex I d’acord amb la Llei 20/2009, sense esperar que l’Administració requereixi aquesta presentació, ja que així consta a la seva autorització ambiental. En la resta de casos, el Llibre s’ha de presentar a requeriment de l’Administració.

Llibre de fertilitzants. Quin ha de ser el seu contingut?
El contingut del Llibre de gestió de fertilitzants s’estableix a l’annex 13 del Decret 153/2019, i compren la quantitat de dejeccions generades i les alternatives utilitzades per a gestionar-les, així com els detalls de les aplicacions agrícoles en cas dels titulars d’aquestes.
Nitrogen de referència. Què és el Nitrogen de referència (N-ref)?
El Decret 153/2019 defineix el Nitrogen de referència com la quantitat de N en les dejeccions ramaderes que es pot aplicar com a fertilitzant en terres ubicades en zona vulnerable, segons el pla de gestió de les dejeccions ramaderes vigent a l’entrada en vigor del Decret.

Nitrogen de referència. Com puc saber quin és el meu N-ref?
La direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia assignarà a cada explotació ramadera el seu nitrogen de referència en un termini de 6 mesos des de l’entrada en vigor del Decret. Es farà notificació electrònica de la proposta de resolució per paquets de granges dins de cada comarca. Podran al·legar contra la proposta. Després es farà una altra notificació electrònica de la resolució definitiva, contra la qual es pot presentar recurs d’alçada.

Nitrogen de referència. El nitrogen que s’aplica actualment en ZV situat fora de Catalunya com influirà en el N-ref?
L’article 55, que es refereix al nitrogen de referència com a límit per a l’aplicació de dejeccions en zona vulnerable, fa referència a l’aplicació en terres situades a Catalunya. Com que no és necessari disposar de N-ref per aplicar en les zones vulnerables de les altres comunitats (perquè no ho especifica la seva normativa), no escau que el nitrogen que actualment s’aplica fora de Catalunya influeixi en l’assignació del nitrogen de referència, ja que aquest no és un limitant per a seguir realitzant la mateixa gestió que actualment (fora de Catalunya).

Nitrogen de referència. Es té en compte la reducció de nitrogen per dietes?
Sí. Si al Pla de Gestió vigent el 25/07/2019 s’aplicava poc N en ZV perquè es feia una elevada reducció de N per dieta, l’N-ref de la granja serà menor.
El mètode del balanç de nitrogen permet calcular de forma objectiva i amb més precisió el nitrogen generat a nivell d’explotació pels diferents tipus de bestiar porcí, ja que té en compte únicament els animals efectivament engreixats durant el període que es consideri. D’altra banda, és una via per justificar una reducció en l’excreció del nitrogen del bestiar porcí i substituirà en la seva totalitat el mètode de càlcul de l’annex II de l’Ordre AAM/312/2014, de 15 d’octubre. En qualsevol cas, es tracta d’una opció voluntària. Properament es publicarà una normativa específica on s’indicaran les dades necessàries i les dates de la seva presentació.
Els plans conjunts de les dejeccions ramaderes deixaran de ser vigents en data 25/07/2020. A partir d’aquell moment totes les explotacions hauran de disposar d’un pla individual. Per tant, cal que elaboreu l’esmentat pla, i en cas de voler seguir gestionant les dejeccions de manera conjunta, us informeu a través del titular del pla conjunt sobre la possibilitat d’adherir-se a un Centre de gestió de les dejeccions ramaderes.
Atenent al Decret, pot fer assessorament en fertilització una persona tècnica que disposi d’alguna d’aquestes titulacions: enginyeria agrònoma, enginyeria tècnica agrícola, màster en enginyeria agronòmica, màster en gestió de sòls i aigües, grau en enginyeria agrícola i grau en enginyeria agrària i alimentària. Podeu adreçar-vos als col·legis d’enginyers tècnics agrícoles i enginyers agrònoms.
No. Una novetat del Decret és que estableix un calendari d’èpoques d’aplicació per als fertilitzants nitrogenats que afecta també a les zones NO vulnerables. Els podeu consultar a la fitxa tècnica número 23 publicada per l’Oficina de fertilització.
Si aplico dejeccions ramaderes o altres fertilitzants orgànics, puc superar els 170 kg de nitrogen per hectàrea?
En zones vulnerables en cap cas no es poden aplicar més de 170 kg N/ha i any. A més, per a determinat cultius i zones amb poques necessitats de fertilitzants, la dosi màxima de dejeccions és inferior a l’esmentada xifra. Podeu consultar les dosis d’aplicació en zones vulnerables a la fitxa tècnica número 24 publicada per l’Oficina de fertilització.

En les zones no vulnerables , la dosi màxima permesa de dejeccions depèn del cultiu i de si es tracta de secà o regadiu. A més, en zona no vulnerable, si es justifiquen determinades condicions es poden superar les dosis màximes corresponents. Podeu consultar les dosis d’aplicació en zones no vulnerables a la fitxa tècnica número 25 publicada per l’Oficina de fertilització.
Es poden aplicar purins el cap de setmana i/o festius?
No es poden aplicar fertilitzants orgànics des de les 15 h del divendres fins a les 24 h del diumenge, i des de les 15 h de la vigília d'un dia festiu fins a les 24 h del dia festiu, si es fa a menys de 500 metres de nuclis de població o àrees de lleure. Se n'exceptuen les aplicacions amb injectors que deixin el fertilitzant totalment incorporat dins del sòl.

Per a més informació sobre els períodes d’aplicació podeu consultar la fitxa tècnica número 22 i número 23 publicades per l’Oficina de fertilització.
Quan s’han d’enterrar els purins?
Els purins s’han d’enterrar sempre excepte en prats i pastures ja implantats, cultius llenyosos amb coberta vegetal entre línies, sistemes de conreu de conservació, aplicacions de cobertora en cultius herbacis i en cultius d’olivera en què es recullen les olives del terra (si el sòl no es treballa i té més d’un 30% de la superfície consistent en afloraments rocosos i/o presència massiva de graves). Ara bé, actualment s’haurà de fer dins les següents 48 o 24 h segons si es supera o no la distància a nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure. A partir del 21 de febrer de 2021 per les granges d’Annex I aquest termini es rebaixa a 12 i 4 hores.
Quants dies puc tenir un apilament temporal a la parcel·la?
Per facilitar la logística del repartiment dels fertilitzants orgànics (fems, gallinasses, llots de depuradora, etc.) en parcel·les agrícoles, es permet apilar-los temporalment durant un màxim de 3 mesos.
Qui ha de disposar de regulador de cabal?
No és obligatori disposar de regulador de cabal en tot tipus de maquinària d’aplicació. Ara bé, el Decret 153/2019 especifica que els sistemes d’injecció de purins han de garantir poder arribar a aplicar 15 m3/ha en condicions normals de treball. Això es pot assolir, entre altres opcions, amb la instal·lació d’un regulador de cabal o disposant d’un certificat del fabricant que ho acrediti. Podeu trobar més informació sobre l’ús de regulador de cabal en els sistemes d’injecció de purins a la fitxa tècnica número 26 publicada per l’Oficina de fertilització.
Compostatge en el marc agrari. Què cal fer si es vol vendre el compost com a fertilitzant?
El compostatge en el marc agrari es fa amb dejeccions ramaderes generades a la pròpia explotació. El producte resultant es pot aplicar a les pròpies parcel·les o es pot comercialitzar com a fertilitzant. Si es vol vendre, haurà de complir els requisits del Reial Decret 506/2013 de 18 de juliol sobre productes fertilitzants. Prèviament haurà de incorporar l'activitat de compostatge en el permís ambiental, obtenir l'autorització i inscripció de l'activitat d'acord a la Llei 20/2009 de 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats, i obtenir la inscripció prèvia del producte al Registre de fertilitzants del Ministerio. En breu hi haurà un apartat específic d'aquest tema i dels seus procediments a la pàgina web del DARP. Més informació sobre el compostatge en el marc agrari en el següent enllaç.
Aplicació a tercers. Si aplico els purins de la meva granja i els de la granja del veí, sóc aplicador a tercers?
Sí. Es considera aplicador a tercers si l’aplicació la realitza personal aliè a l’explotació ramadera de procedència de les dejeccions o a l’explotació agrícola on s’apliquen les dejeccions. Personal aliè vol dir personal que no està en nòmina ni a l'empresa generadora del purí ni a la receptora.

NOTA: Els familiars fins a 2n grau d’afinitat/consanguinitat que convisquin amb l’empresari no s’han de considerar aliens a l’explotació atès que els treballs familiars que es desenvolupen en l’àmbit familiar del titular de l’explotació no necessiten un contracte de treball.
Com ha de ser aquest cobriment?
Serveix qualsevol de les opcions recollides a la MTD 16 del document de “Conclusiones sobre las mejores técnicas disponibles (MTD) en el marco de la Directiva 2010/75/UE del Parlamento Europeo y del Consejo respecto a la cría intensiva de aves de corral o de cerdos”, i que estan descrites a la secció 4.6.1 del mateix document.

Només s’han de cobrir les basses en destinació?
També s’hauran de cobrir les de granges d’Annex I, perquè estan obligades a complir les MTDs.

Les basses de purí de porcí d’engreix que formen crosta, també s’han de cobrir?
Les granges d’Annex I existents tenen de temps fins al febrer del 2021. Si és purí que realment forma crosta (purí d’engreix) i l’entrada del purí a la bassa és per sota (de manera que no trenqui la crosta) sí que compliria la MTD.
Es poden aplicar dejeccions ramaderes i altres fertilitzants orgànics en guarets?
No es poden fertilitzar els guarets amb dejeccions ramaderes ni amb altres fertilitzants orgànics. Només poden aplicar-se al final del període de guaret, de cara a fertilitzar el cultiu que el seguirà i tenint en compte els períodes d’aplicació (i les excepcions prèvia sembra o plantació) que esmenta el Decret en relació amb el cultiu previst.
Nitrogen a l’aigua de reg en el cultiu de l’arròs

El cultiu de l’arròs es caracteritza per estar inundat durant tot o part del seu cicle, amb entrades i sortides d’aigua difícilment mesurables. Part d’aquesta aigua circula horitzontalment i verticalment per la parcel·la sense ser aprofitada pel cultiu. Aquest fet, dificulta saber quina és l’aportació de nitrogen que entra a la parcel·la juntament amb l’aigua de reg.

Així doncs, per tal d’estimar el nitrogen aportat mitjançant el reg, es considerarà que la quantitat d’aigua utilitzada pel cultiu equival a les necessitats d’evapotranspiració de l’arròs durant la campanya i que s’ha considerat com a 10.000 m3 d’aigua.

D’altra banda, és necessari disposar d’una anàlisi de nitrats de l’aigua de reg. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, per exemple, ofereix aquestes dades (CHE_Aigües Superficials). Tot i això, l’agricultor també pot optar per utilitzar altres fonts, o bé per analitzar l’aigua d’entrada de les seves parcel·les (Fitxa Tècnica 31).

Per tal de facilitar el seu càlcul, es pot utilitzar com a referència la següent taula:

Concentració

Quantitat de nitrogen aportat (kg N/ha) considerant que el volum d’aigua de reg és de 10.000 m3/ha i any

Nitrat (NO3-) meq/l

Nitrat (NO3-) mg/l

N nítric (N-NO3-) mg/l

0,08

5

1,1

11

0,16

10

2,3

23

0,24

15

3,4

34

0,32

20

4,5

45

0,40

25

6

60



Exemple:
Si l’anàlisi de l’aigua de reg és de 10 mg de nitrats (NO3-)/l i durant la campanya s’utilitzen 10.000 m3 d’aigua per hectàrea, s’estarà aportant un total de 23 kg de nitrogen per hectàrea mitjançant l’aigua de reg.
Règim sancionador
D’acord amb l’article 30 del Decret 153/2019, les competències per a la imposició de sancions i per a la resolució de recursos són les següents:

  1. Correspon al director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia acordar l'inici dels procediments sancionadors i designar-ne l'instructor o instructora.

  2. Són competents per a imposar les sancions que estableix aquest capítol els òrgans següents:
    a) El director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, en cas d'infraccions lleus i greus.
    b) El director o directora general competent en matèria d'agricultura i ramaderia, en cas d'infraccions molt greus.

  3. Els òrgans competents per a resoldre els recursos d'alçada són:
    a) El director o directora general competent en matèria d'agricultura i ramaderia, si el recurs s'interposa contra actes dictats pel director o directora dels serveis territorials corresponents.
    b) El conseller o consellera del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, si el recurs s'interposa contra actes dictats pel director o directora general competent en matèria d'agricultura i ramaderia.