Tractaments

La gestió de les dejeccions ramaderes en una explotació es pot fer dins el marc agrari, fora del marc agrari o una combinació dels dos tipus de gestió. En aquesta pàgina es parlarà dels tractaments en origen en la gestió de les dejeccions ramaderes. Els motius pels quals s'utilitzen sistemes de tractament poden ser diferents, però tots busquen millorar la gestió.

En zones on es generen dejeccions ramaderes en excés l’objectiu serà implantar un sistema de tractament que exporti/elimini nutrients cap a altres zones més deficitàries. En canvi, altres sistemes estan més orientats a reduir les emissions de gasos contaminants durant la gestió de les dejeccions, a desenvolupar un nou model de mercat basat en l'economia circular o en obtenir nous productes que s'adaptin millor a les necessitats de fertilització.

Com a gestió en el marc agrari, tant en el tractament de les dejeccions en origen com en la seva maduració en destinació, és possible utilitzar palla i altres materials naturals agrícoles o silvícoles no perillosos. El Decret 153/2019, que és qui en regula la gestió , també inclou aquells tractaments que es realitzen a l'explotació amb dejeccions ramaderes provinents de més d'una explotació ramadera, sempre que estiguin situades a menys de 500 metres de l'explotació on es realitza el tractament i amb la que formin una unitat epidemiològica. S'entén com a tal un grup d'animals que estan en contacte i que, conseqüentment, serna subjectes al mateix tractament en qüestions de sanitat animal i control d'epidèmies.

En el cas de fora del marc agrari, en aquest tipus de gestió és aplicable la Llei estatal 22/2011, de 28 de juiliol, de residus i sòls contaminats. També es considera gestió fora del marc agrari la fabricació de fertilitzants o de substrats, exepte si es fabriquen a la mateixa granja que genera les dejeccions sense barrejar-hi residus procedents d'activitats no agràries.